Contacta
Mi E-Mail

Blogroll

Archivo

Varios

Cartas desde Ningún Lugar

Reflexiones, textos y artículos de Arzakon (Albert Gallego)

Aviso

Este blog no tendrá nuevas entradas. Todos los posts han sido movidos al nuevo blog. Podéis leer el nuevo "Cartas desde Ningún Lugar" desde la dirección http://cartas.ningunlugar.net, o desde http://www.ningunlugar.net/cartas.
Perdonad las molestias que este cambio pueda ocasionaros.

Jo també hi vaig estar

Publicado el 2/24/2006 por Albert Gallego

Sé que la semana pasada no posteé. Tengo motivos. Estaba escribiendo un artículo para el periodico comarcal La Proa, sobre el cierre de la biblioteca de mi barrio. Dicho cierre me ha afectado bastante y por eso quise dedicarle tiempo. Aqui os dejo el escrito que hoy mismo mando al periódico. Lamentablemente, está solo en catalán, así que muchos de vosotros no lo entenderéis, pero bueno.

Els nens -i no tant nens- de Sant Joan de Palamós teníem un punt de trobada fix les tardes d'entre setmana, després de les classes. La Biblioteca El Caliu, la biblioteca de Sant Joan, ha format part de les nostres vides durant molt de temps, siguent una eina de sociabilització important entre la gent del barri.

El primer llibre que vaig treure de la biblioteca va ser “Aventures Extraordinàries d'en Massagran”. Me'n recordo bé, tot i que ha passat molt de temps. L'ultim que n'he tret ha sigut una edició de 1983 de “Tres diàlegs entre Hylas i Philonus”, del filósof britànic Berkeley. Es curiós pensar que a la biblioteca de davant de casa, ara la tenim tancada “fins a nou avís”.

No vull que el nom de 'biblioteca' dugui a errors. El Caliu era una biblioteca, pero això era secundari. Sí, hi havia llibres que podien treure's en prèstec, però el més important era veure com teníem allà els nostres amics, les nostres aventures i les nostres històries. N'eren uns quants, els que frequentaven la biblioteca i tenien la meva mateixa edat. Amb ells vaig viure les meves primeres farres nocturnes, per la nit palamosina.

La biblioteca era per molts una part important de la nostra vida. Allà rèiem, coneixiem gent, fèiem treballs de classe... No sóc gens exagerat si dic que la biblioteca m'ha fet tal i com sóc, n'estic convençut: Allà vaig apendre a potinejar amb ordinadors i vaig aprofundir en la meva passió per la lectura. Ara estudio informàtica i filosofia.

En un poble on encara no tenim un local com Déu mana pel jovent, ens treuen el poc que hem aconseguit fer nostre. I els responsables, lluny d'intentar protegir-ho, han justificat el seu tancament sota la idea “Allà no s'hi anava a llegir”. Què ens queda? El carrer? Els bars del poble? La biblioteca de Palamós? La biblioteca de Palamós no podrá substituir El Caliu per una raó molt simple: Només és una biblioteca.

A Mossén Gumersind, fill adoptiu de Palamós i molt enyorat a Sant Joan, no li hagués agradat que tots els seus esforços acabessin en no res. Homenatjar-lo i, mentrestant, tirar a terra la que considero una de les seves obres més importants em sembla de jutjat de guàrdia.

D'aqui poc espero tornar a poder dir alló de “Quedem a la biblioteca”.

Creative Commons License
Este blog está bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinObrasDerivadas 2.5.